Picasso, l’urbanisme i la síntesi de les arts

El Centre Obert d’Arquitectura se suma a l’Any Picasso, que commemora els 50 anys de la mort de l’artista, amb l’exposició ‘Picasso, l’urbanisme i la síntesi de les arts’. La mostra no només repassa com i per què es van fer els famosos frisos de la seu del COAC, sinó que també vol analitzar el context teòric i artístic del moment i la presència d’altres obres que combinen art i arquitectura.

A ‘Picasso, l’urbanisme i la síntesi de les arts’ s’hi detalla tot el procés creatiu del treball que Pablo Picasso i Carl Nesjar van realitzar a la seu de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (1962), obra de Xavier Busquets. Uns esgrafiats, recentment restaurats, que homenatgen la cultura catalana i que atorguen una singularitat única a l’edifici, que conjuga, de forma indissoluble, art i arquitectura.

Tal com detalla el comissari de l’exposició, Fernando Marzá, l’acció dels dos artistes s’emmarca en un doble context: d’una banda, l’urbà, perquè coincideix amb l’obertura de la nova avinguda de la Catedral i el carrer Arcs, dins de la Gran Via C projectada per Cerdà i, de l’altra, l’artístic, en relació amb la reflexió conjunta entre arquitectes i artistes sobre el paper de cadascú en la resolució de projectes d’arquitectura i urbanisme.

La mostra és, doncs, una oportunitat única per admirar els frisos de la façana, però també els interiors de la primera planta, menys coneguts. Al mateix temps, el relat expositiu permet entendre la relació de Picasso amb el formigó: des d’un primer contacte amb el mètode de l’encofrat de Le Corbusier, que l’artista descarta, fins al descobriment, gràcies a Carl Nesjar, del conegut com a ‘Naturbetong’, la tècnica de raig de sorra a pressió que finalment es va utilitzar en els populars frisos barcelonins.

El diàleg entre l’art i l’arquitectura: context i altres exemples
Abans d’arribar als frisos, es posa el focus en el context d’aquesta intervenció. I és que les reflexions sobre l’urbanisme i la síntesi de les arts van ocupar grans discussions des de finals dels anys quaranta. Així, es van dur a terme diverses teories –com CIAM 7, Bergamo 1949– i grans realitzacions, amb protagonistes com Le Corbusier, André Bloc, Matisse, Vasarely, Carlos Raúl Villanueva, Sáenz de Oiza, Oteiza, Chillida, Ràfols Casamada, Subirachs…

Així doncs, es donen a conèixer altres casos en els quals arquitectes i artistes s’han unit per crear edificis on l’arquitectura i l’art són indestriables com Ronchamp, de Le Corbusier; Carboneras, d’André Bloc; o la capella al camí de Santiago, de Sáenz de Oiza, Oteiza i Romaní.

A més, al final de l’exposició també es reflexiona sobre com a la ciutat de Barcelona continua present la síntesi de les arts, amb diverses obres d’artistes contemporanis que han anat ocupant carrers, places o racons de la ciutat, com per exemple el fotomosaic del petó a la plaça Isidre Nonell, de Joan Fontcuberta.

Suport per a la conservació, restauració i difusió d’un element patrimonial únic
L’exposició compta amb el suport de la Fundació Banc Sabadell, amb qui el COAC va signar un conveni el 2022 per fer possible la rehabilitació dels frisos de Picasso, un element cultural de gran valor per a la ciutat de Barcelona. El mateix document recollia la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell en l’exposició dedicada a l’artista, al mateix temps que contemplava la creació de sinergies entre ambdues entitats per a la cura i difusió del valor patrimonial dels nostres edificis i maximitzar així la contribució a la societat.

Visites guiades a l’exposició
L’obertura de la mostra suposa també el tret de sortida d’una nova iniciativa: les visites guiades. Cada dissabte a les 12 h, es realitzaran visites de la mà d’arquitectes col·legiats que explicaran el contingut exposat. 
Inscriu-t’hi