Clima, cos, plaer. Arquitectura i tipologies climàtiques

Durant les últimes dues dècades, i davant la creixent preocupació pel medi ambient i el canvi climàtic, l’arquitectura ha explorat les oportunitats obertes pels camps de la termodinàmica i l’ecologia. Centrant-se en un enfocament quantitatiu, aquestes disciplines han estat utilitzades per respondre amb rigor i precisió a aquest repte.

Aquesta qüestió s’ha abordat principalment des d’un punt de vista tècnic, centrant-se en quantificar el rendiment termodinàmic dels edificis, passant per alt els aspectes culturals fins i tot quan són igualment importants, essent per tant important que aquest enfocament tècnic i quantitatiu es compensi amb una perspectiva qualitativa.

A diferència dels enfocaments paramètrics que han dominat l’arquitectura durant les últimes dècades, el concepte de tipologia és una bona eina disciplinar per integrar el clima d’un lloc amb els patrons de la vida quotidiana dels seus habitants. Els tipus climàtics mostren d’una manera explícita com l’arquitectura pot interactuar entre el clima exterior i la forma en que les persones viuen i socialitzen, oferint el potencial per connectar la organització espacial i material d’un edifici amb el comportament quotidià dels seus habitants, unint així d’aquesta manera els assumptes quantitatius amb els qualitatius.

A través d’una sèrie d’exemples de tipologies vernacles i projectes moderns i contemporanis d’arquitectes com Fernando Higueras o Harquitectes, s’estudia el potencial de les tipologies climàtiques per a l’arquitectura d’avui en dia.