Els meus retrats, d’Elisa Aymerich

L’artista terrassenca Elisa Aymerich va sentir, des de ben petita, una forta atracció pel dibuix i per la pintura, per la qual cosa va assistir a classes amb diferents mestres pintors, que li van saber transmetre la seva tècnica, experiència i destresa. Va compaginar la seva formació pictòrica amb els estudis d’infermeria, ofici que ha exercit durant més de 40 anys.

Des de la seva primera exposició individual, ara fa 26 anys, ha participat en nombroses col·lectives i també individuals arreu de Catalunya. Va quedar finalista al concurs Flors de maig i Primer premi del concurs de pintura Coro Vell 2019, entre d’altres. L’última exposició individual ha estat al Centre Cultural de Terrassa, durant el 2021.

El seu bagatge pictòric és fruit de l’endinsament en diferents tècniques: aquarel·la, pastel, oli i, des de fa uns deu anys, acrílic. Les temàtiques de les seves obres van des dels bodegons, la caricatura, el retrat, la il·lustració i els motius paisatgístics, molt treballats a l’aire lliure de la mà del seu últim mestre, Ignasi Verdós amb qui compartia, a més de vincle familiar, passió pels paisatges de l’Ubac i dels voltants de Mura.

D’entre els mestres clàssics de la pintura, Goya, Velázquez o Sorolla, qui la va captivar en una visita al Museu del Monestir de Montserrat fou el pintor barcelonès Joaquim Mir (1873-1940). La seva pinzellada valenta i espontània sumada a una impressionant gamma cromàtica era capaç de transformar la muntanya de Montserrat i això la va encoratjar a endinsar-se en una tècnica pictòrica molt suggerent.