CESSIÓ DELS ARXIUS DELS ARQUITECTES MARIANO GOMÁ PUJADAS I MARIANO GOMÁ OTERO

El 18 d’abril, va tenir lloc a la Demarcació de Lleida del COAC la signatura del conveni de cessió dels arxius professionals dels arquitectes Mariano Gomá Pujadas i Mariano Gomá Otero a l’ens col·legial. A l’acte van assistir Mariano Gomá Otero, fill de Mariano Gomá Pujadas; el degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, i el president de la Demarcació de Lleida del COAC, Lluís de la Fuente.

Nascut a Lleida el 1915, Mariano Gomá Pujadas (1915-1990) va deixar un llegat perdurable en l’àmbit de l’arquitectura, l’urbanisme i les arts. Després de completar els seus estudis d’arquitectura, just després de la guerra civil, va guanyar per oposició la plaça d’arquitecte d’Hisenda.

La seva passió pel desenvolupament urbà el va portar a ser el primer diplomat d’estudis d’urbanisme a l’IEAL. Va obrir un estudi professional a Lleida, on va desenvolupar un gran nombre d’edificis i planejaments avui encara vigents i reconeguts a través del catàleg DOCOMOMO, com l’edifici de la Cambra de Comerç de Lleida (1958-1960) o la Casa Casimiro Drudis (1968-1970).

El 1960 va ser cridat a Madrid per ocupar el càrrec de Cap del Cadastre de Valoració Urbana d’Espanya, traslladant la seva residència familiar a Madrid. Al marge dels càrrecs oficials (sempre en el món de l’arquitectura i la professió, doncs mai va acceptar el règim polític d’aleshores) va ser Director General de Patrimoni d’Obres de l’Estat.

Mariano Gomá Pujadas no només es va distingir pels seus èxits professionals, sinó també per la seva passió per les arts i la cultura. Reconegut com un pintor destacat, les seves obres es troben en col·leccions particulars, familiars i, fins i tot, en el Museu Morera. A Lleida, va jugar un paper crucial en la promoció de l’art i la música, introduint artistes com el pintor holandès Jan Stekelemburg i fundant el Cercle de Belles Arts i l’Associació de Música de Lleida. A més, va ser vicepresident de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

La seva empremta en el món de l’arquitectura i les arts va ser reconeguda internacionalment, ocupant càrrecs destacats com Secretari General del Consell Superior d’Arquitectes d’Espanya i representant a la Unió Internacional d’Arquitectes. Va ser membre de distingides institucions com el Caliu Ilerdenc, Acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, i la ciutat de Lleida li atorgà la Medalla de la Ciutat a títol pòstum.

Mariano Gomá Otero neix a Barcelona el 1952 i passa els primers anys a Lleida, on vivien els seus pares. Va cursar els seus estudis primaris al Col·legi Sant Jordi, amb professors destacats com Solans, Farreny i Isern. El 1960 es trasllada amb la seva família a Madrid, on continua la seva formació acadèmica. Completa tres anys d’estudis a Grenoble, França, obtenint el Baccalauréat, i passa un any al Bell School de Cambridge, Anglaterra.

Finalment, estudia Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid, on destaca per la seva excel·lència acadèmica, obtenint la màxima puntuació al projecte final de carrera.

El 1977 decideix traslladar-se novament a Lleida, integrant-se a l’estudi d’arquitectura del seu pare, que fins aleshores havia exercit la professió. Al 1990, decideix obrir el seu propi estudi d’arquitectura a Barcelona, on exerceix simultàniament amb l’estudi familiar a Lleida.

Durant la seva carrera, exerceix com a Director de Gestió i Planejament Urbanístic a Vielha Mijaran durant 17 anys i també assumeix rols docents, impartint classes de postgrau sobre Accessibilitat a la Escola Politècnica de Torí, Itàlia, durant quatre anys.

A nivell institucional, destaca la seva participació com a President del Col·legi d’Arquitectes de Lleida, així com la seva presidència a l’Associació d’Arquitectes al Servei de les Administracions Públiques d’Espanya i la seva representació internacional a EUROSAG.

Paral·lelament a la seva carrera professional, Gomá Otero ha estat una figura destacada en el terreny social, exercint com a President Provincial de Creu Roja durant el període 2004-2014 i com a Capitá Manaia dels Armats de La Sang de 1994 a 2004. A més, és membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.