El doctor en arquitectura Julià Esteban i Chapapría ens parla de La Casa-Museu Pau Casals del Vendrell (Tarragona) a la conferència que duu per títol ‘REHABILITACIÓ I INTERPRETACIÓ HISTÒRICA D’UN EDIFICI NOUCENTISTA DE REFERÈNCIA’.
Pau Casals fa construir una casa d’estiueig d’expressió modernista popular a la platja de Sant Salvador del Vendrell en 1910, quan ja és un músic de fama internacional. Aquesta primera casa és reformada i ampliada a partir de 1930 per l’arquitecte Antoni Puig i Gairalt, format a l’Escola Galí, nucli estimulant del noucentisme, en un moment de grans obres urbanes a Catalunya.
Els germans Puig Gairalt han de relacionar-se amb altres arquitectes com Folguera i Grassi i Ros i Tudurí, en aquest últim s’inspira per a projectar el jardí del Vendrell. A la casa Puig i Gairalt treballa intensament fins a octubre de 1935, data en la qual mor en un accident de trànsit, continuant-la el jove Bertomeu Llongueras i Galí fins a 1937 que és quan es finalitza.
La rehabilitació de la Vil·la-Museu, que com a tal va ser oberta en 1976 per la generositat de la família Casals, ha estat duta a terme per la Fundació Pau Casals en aquests dos últims anys i ha perseguit, al costat d’una ambiciosa recerca documental, restaurar el seu sentit i significat, renovar el seu discurs museològic i museogràfic i acostar la que va ser casa de Pau Casals al gaudir i identitat col·lectiva.
